25 de jul. 2012

SANT SADURNÍ DEL PLA



Foto Josep Urpí                        any  2012

Església del bisbat de Vic, pertany a la parròquia de Sant Pere Serrahima, municipi d’Avinyó, comarca del Bages. S’hi arriba per una pista que comença a uns 50 metres abans  del cementiri de la població de Sallent, al costat esquerra, la distancia es de uns 4,5 quilòmetres i un curt corriol ens porta a l’església que queda tapada visualment pels arbres .

Foto  Josep Urpí        any 2012
Foto  Josep Urpí      any 1995
Temple d’origen romànic i constava d’una nau rectangular, coberta de volta de canó i absis semicircular llis i cobert amb un quart d’esfera. En la reconstrucció moderna el temple fou sobrealçat, les parets externes foren arrebossades, mentre que l’interior era decorat en estil neoclàssic. Al mur frontal, una portalada feta amb grosses dovelles, sobre les quals figura un escut amb un bàcul i una mitra (figures corresponents a la iconografia del bisbe patró de l’església). Sobre la llinda, hi ha una làpida on consten les dates de la seva destrucció per un llamp i la seva reconstrucció l’any 1787. Durat la guerra civil del 1936, fou cremada i s’ensorrà el sostre i des de llavors resta abandonada i sense coberta. L’any 2005 es refan les parets exteriors, es neteja la interior, però continuant sense coberta,


Foto  Josep Urpí     any 2012
Aquesta església no apareix esmentada fins a l’any 1345, quan tenia un recaptador d’almoines i també surt citada els anys 1478 i 1537 per uns plets entre els rectors d’Avinyó i els de Serrahima per unes terres pròpies de la capella. L’edifici fou destruït per un llamp el 22 de juliol de 1784 i amb l’ajuda de la gent d’Avinyó fou refeta l’any 1787. L’interior fou renovat amb estil neoclàssic i també es construí un retaule de dit estil. Estava compost (segons publicà Xavier Sitjes i Molins a la revista Dovella) per un cos principal, amb la seva gran fornícula, on s’allotjava la imatge de Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, tot dins un cos arquitectònic format per un entaulament clàssic i dues columnes per banda de capitells compostos. Dues imatges més xiques que la central l’acompanyaven, una a cada costat, però fora del conjunt arquitectònic descrit, al qual s’incorporaven per unes mènsules laterals. El tot era coronat per una imatge de la Inmaculada, dins una aureola radiant, amb un àngel a cada costat i damunt de sengles pilastres. Aquet retaule fou cremat l’any 1936.


Foto Josep Urpí - 2012
Foto Josep Urpí - 1995
BIBLIOGRAFIA:   Catalunya Romànica, volum XI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada